Un dels actes més emotius dels que celebrarem per commemorar el 50 aniversari de la comparsa, va tindre lloc en l'ermita de Santa Anna, davant del Crist de l'Agonia. Fins allí ens traslladarem en la vesprada del dia 16 d'agost, per a assistir a una missa pels difunts de la comparsa, oficiada pel rector de Sant Carles, Rafael Valls.

La vesprada va ser per a nosaltres alegre, per la festa que en el seu honor venim celebrant, pperò també trist per recordar a tots aquells que un dia van disfrutar de la festa des de la Comparsa de Benimerins, i que ara gaudixen des del cel alegres i feliços, enardits per la força que els atorga el nostre Crist de l'Agonia. Estic segur, que ells van desfilar amb nosaltres en enguany del 50 aniversari, gaudint de la paraula feta ambaixada, i enarborant la bandera de la mitjana lluna més cristiana.

Vam llegir una monició d'entrada en record de tots aquells que ens van precedir, i demanarem la benedicció del Crist per a la Comparsa en aquelles festes de 1997, però també sol·licitarem el seu empara i protecció per a Cides, Mossàrabs i Creuats, per a la Junta de la Societat de Festers, per a tots els festers, i per al poble d'Ontinyent.

Ja en les ofrenes, vam oferir al nostre Patró el turbant i la gel·laba, d'esta manera li entregàvem el que més ens caracteritza en la festa, transformant-ho en símbol d'alabança i respecte. Però el verdader obsequi de la Comparsa de Benimerins, va ser un calze i una patena en ceràmica valenciana, obra de José Royo, que feren record del nostre 50 Aniversari davant del Crist de l'Agonia. Finalment, l'acció de gràcies va tancar una missa carregada de forts sentiments, on les dones, viudes de benimerins, ens van donar una lliçó de festerología. Ens van dir amb el seu silenci i les seues llàgrimes que havien perdut els seus marits, però que la nostra festa encara omplia el seu cor, que encara recordaven aquells anys quan la casa era un revolar de capes i faixes, de bombatxos i turbants. A elles, i a quants ens van deixar havent vestit alguna ocasió el trage benimerí vaja el nostre més emocionat record.

Ja a la nit, i perquè la festa és alegria, compartirem el sopar de comparsa i la música amb els nostres cònjuges i fills. Obríem amb estos respetes la porta de la festa més somiada.