Davall el títol de Benimerins: 50 anys fent festa, vam organitzar una exposició que arreplegava el pas de la comparsa per la festa. El nostre desig era el d'acostar al poble d'Ontinyent, a les gents que han presenciat i aplaudit el nostre pas pels seus carrers i places, unes vivències que han jalonat cinc dècades d'irremeiables seqüències. És curiós, però creguem que ho vam aconseguir, entre el dia de la inauguració i la clausura ens van visitar més de mil persones, la qual cosa ens plenà de gran satisfacció.

El lloc triat per a exposar els nostres records festers, va ser el local de la comparsa situat en el Parc del Mestre Ferrero. I de nou, vam ser els comparsistes els que vam organitzar i vam muntar l'exposició. Vam construir les urnes en què s'exposaven les peces, vam col·locar les teles que, estampades amb els colors de la comparsa, decoraven els sostres del local, cobrirem amb banderes les taules expositores, buscàrem panells on apegar les fotografies, instal·làrem focus i tarimes, penjarem quadros, vam vestir maniquís i vam posar pilastres: Tot això ens va portar a compartir la festa durant la preparació del local, però sobretot la setmana de la inauguració quan vam passar vesprades i nits quasi senceres per a ultimar els preparatius de l'exposició.
I així, el diumenge 27 de juliol de 1997, a les 12,30 hores, va tindre lloc la inauguració de la mateixa per part del Primer Tró, l'Ambaixador i l'Abanderada, i amb l'assistència del President de Festers i els càrrecs de festes 1997.

Cinc panells amb fotografies agafades al vol entre els centenars d'imatges que van aportar tant benimerins com excomparsistas, junt amb un gran anagrama de la comparsa, conduïen fins als estendards que flanquejaven l'entrada a l'exposició. Allí, i en primer lloc, eren de veure els símbols de la comparsa, banderins de distintes èpoques, el primer esbós del trage obra de Juan Llorens flanquejat pel Crist i la Puríssima, i un quadro de gran bellesa plàstica que sempre ens ha assenyalat, i que tan bé pintara en 1963 el benimerí José Montagud.

D'esta manera es donava pas a la indumentària de la comparsa, i a totes aquelles obres d'art que reflectien el trage dels Benimerins. La gel·laba, el trage de gala, l'antic trage de tir, els brodats del jupetí, camisetes de distintes esquadres i un trage original de l'any 1947, es van rodejar de figures en ceràmica, de pintures a l'oli, aquarel·les i antics retrats on apareixien benimerins.

Seguia el recorregut amb la mirada posada en les fotografies dels distints capitans, i en els trages que van vestir dos d'ells, Vicente Martínez i Rafael Ferrero, junt amb els que van lluir els seus acompanyants. A continuació, el visitant es delectava amb cinquanta imatges que corresponien a cinquanta anys de presència benimerina. L'esport en la festa presidia una de les taules expositores, amb trofeus, alienacions i fotografies; en una altra eren de veure espases i sabres relacionats amb grans moments de la festa, i en l'urna, els mitjans audiovisuals, portades de vídeos, discos compactes, discos i cintes casset el protagonisme dels quals anava a càrrec de la comparsa; en una altra vitrina es veia l'evolució de la comparsa a través de les labors de secretaria, tresoreria i loteria; en la següent podia veure's el primer esbós d'un trage que mai va ser, cotitzacions a nom de Tuaregs, factures de brodats, capes, beguda i semblants, tot això corresponent a l'any de la fundació de 1947.

Un racò el vam dedicar a recordar aquelles esquadres de negres, amb trages que nosaltres mateixos confeccionàrem. En una altra vitrina, podíem llegir i veure tots aquells articles que han parlat de la comparsa en el programa de festes, el llibre Temps de Benimerins, i les portades de programes, butlletins, postals i semblants on eren de veure elements benimerins; finalment, en una vitrina flanquejada pel fanal de la retreta, tots aquells detalls amb què els primers trons, capitans i altres càrrecs, han deixat constància del seu pas per la festa.

Una exposició carregada de sentiments, de madurs records que a més d'un li van arribar a emocionar. No obstant, vivirem un dels grans moments d'este cinquantenari, quan se revan trobar antics benimerins, quan van poder abraçar-se els supervivents d'aquell any de la fundació. L'acte va concloure amb un vi d'honor que vam compartir amb tots els presents.

Destacar la gran labor realitzada per molts benimerins, perquè l'exposició poguera ser una realitat. També, agrair la desinteressada col·laboració de la Societat de Festers, de la Casa del Fester, de Paco Just, de l'Ajuntament d'Ontinyent, Cristalleria Mora, Caixa Ontinyent, el Dissenyador, i de disfresses G & C.