Amb este nom es va batejar un projecte comú de festa, una nova forma d'entendre els càrrecs festers, que en definitiva sempre va haver d'haver sigut així, perquè del que es tracta és de compartir la tertúlia, l'amistat, les il·lusions i els projectes, alguns dels quals mai hagueren pogut arribar a bon terme si no haguera mediat la unió de Cides, Mossàrabs, Creuats i Benimerins.

El Mercat Medieval, va ser inaugurat en la vesprada del mateix dia en un marc inigualable, la plaça de Baix. Per uns dies el lloc va paréixer viatjar en el temps, domassos, parades, escenes dels carrers, actuacions i representacions, totes elles inspirades en l'edat mitjana, ens transportaven a una època que va ser inspiració dels nostres festejos de moros i cristians. El Mercat va romandre obert durant tres jornades, gaudint del favor del públic. A això va contribuir el magnífic pregó que va obrir el Mercat, i que va ser pronunciat pel cronista de festers Rafael Gandia, junt amb els subtils i bells moviments del ballet d'Opera acompanyat per la música de Menestrils.
És de ressaltar, que per a sufragar part dels gastos que generà el Mercat, es va procedir al sorteig d'un cotxe per mitjà de paperetes repartides per les quatre comparses. El vehicle va correspondre al portador del número 2860, venut pels Benimerins.

Un vídeo amb els principals actes desenvolupats per les quatre comparses amb càrrec durant l'any de 1997, junt amb les esplèndides desfilades amb què van fer la seua Entrada en la vila d'Ontinyent Cides i Creuats, Mossàrabs i Benimerins, va tancar esta labor conjunta que esperem continue en anys futurs. És de dir, que abans de transcórrer 24 hores de la finalització de l'Entrada, els components de les quatre comparses ja tenien en les seues mans l'anomenat vídeo, gràcies a la incansable labor de Rafael Bernabeu i el seu equip, més conegut per Berna.
Però sobretot, caldria resaltar la unió entre les quatre comparses, el compartir la intensitat de la festa durant un any amb reunions en els locals de les mateixes, aportant cada una pròpies idees, esforç i dedicació personal pel be de la col·lectivitat. Eixes són les verdaderes entranyes de la festa, el no circumscriure's al territori que comprén el local de la comparsa, el fer tertúlia en comú, el disfrutar la festa en el carrer, arrancant el somriure de les gents, entrellaçant a moros i cristians amb el poble.