1. Quin es el primer record que tens de la comparsa?

Bons records segur, a pesar que tampoc recorde molt de quan era menudet a la comparsa, la veritat. Si puc dir que ma mare em treia de ben xicotet a la carrossa, puc recordar que vam canviar de lloc varies vegades, vam estar a un local al carrer Jose Iranzo, també al Barranquet, em ve a la ment els “minicarros” que feia amb el meu pare i la seva penya, els Tiets, per a eixir als alardos. Ja quan era un poc mes major, una penya que vam formar els meus amics i jo quan teníem 10 o 11 anys, que després es va desfer.

2. Quina peça del trage de la comparsa t’agrada més?

En general el nostre trage és molt vistós i original però em quede amb el jupetí, es per a mi la peça central del trage, li dona vida i també pels brodats que porta, es molt bonic.

3. Un acte de festes? Una marxa mora?

Com a fester, m'agraden tots, per suposat, cada acte te lo seu. Es difícil elegir d'un entre tots, el dia l'entrà es especial, vestir-se amb el trage de la comparsa i desfilar amb els carrers replets de gent amb la teua penya i sentint les marxes mores, es espectacular. He de dir que el dia de les ambaixades es molt bonic també, per ser l’últim dia, per les ambaixades, que som uns afortunats per tindre aquestos textos i per totes les emocions que es viuen eixe dia. Ja passada la setmana gran, la pujà del Crist es un acte de molta devoció i on es veu com tot el poble ix al carrer per acompanyar al nostre “morenet” a Santa Ana.

Una marxa? “No ho faré més” o “Alharem” son d'entre moltes, que m'agraden.

4. En quin moment vas decicir presentar per Ambaixador de la comparsa en l’any 2009?

Tot va començar en un sopar de penya el dissabte de festes del 2007, allí vam prometre fer un pas en davant en la festa ja que sabíem que venia un canvi de junta a la comparsa i aquest any, un any de càrrec, doncs vam decidir involucrar-se al màxim, el meu germà Quique és secretari, Javier Reig tresorer, Santi Mollà primer tro, José Luis ja era el primer tro del 2008 i els demés membres estan quasi tots col·laboran a la junta. Al mateix sopar, vam anar un poc mes lluny i jo vaig decidir ser ambaixador, em feia molta il·lusió, la meua família em va recolzar i así estic.

5. Com veus l’organització que està en marxa per a l’Ambaixada?

Jo mai havia estat clavat en la festa des del interior, crec que tot va molt bé, hi ha un grup de comparsistes molt bo, que esta treballant amb moltes ganes i amb il·lusió i ho veig amb molts bons ulls. 

6. Quina relació manteniu els dos cosins i càrrecs d’aquest any?

Com sempre, molt bona, si cal aquest any estem un poc mes units, cada setmana ens cridem varies vegades per tal de comentar-se coses i ens vegem més als sopars dels dilluns a festers o en altres actes.

7. Com està portant-se la colaboraciò amb la teua esquadra “Els touaregs”?

Esta portant-se be, es un poc laboriós trobar lo que volen a la primera, però poc a poc ja van quedant-se les coses mes clares i com no, ells tenen mes il·lusió quasi que jo!

8. En qui pensaràs quan diguen el teu nom a l’arrancà de l’entrà?

Realment no se en qui pensaré, serà un moment únic i inoblidable. Supose que pel meu cap passaran molts pensaments...els meus pares, els meus germans, la meua família, tota la gent que ha estat al meu costat, però sobretot i de segur que miraré al cel per fer-li un ullet al meu iaio, fundador de la comparsa i que estarà ben orgullós de tornar a vore dos nets seus junts representant a la comparsa.

9. Ha rebut algun consell dels teus cosins que ja foren Ambaixador i Banderer al 1997?

De moment no, encara és un poquet prompte, lo que si que em diuen es que gaudeixca, que sols es un any i passa volant! Però ja que Santi es primer tro, ens acompanyarà a molts actes, de segur que em tirarà mes d'una maneta.