|
| 1.- Quin es el primer record que tens de la comparsa? Els primers records són poc precisos, la veritat. De tan xicoteta com era només recorde el rebombori de la música, els colors cridaners que tot ho inundaven... Segurament no és fins a les primeres entrades infantils que aquests no se’m tornen nítids. Recorde a mon pare feinejant amb la carrossa, la mare amb la bossa de caramels,... un record massa bonic, la veritat |
2.- Quina peça del trage de la comparsa t’agrada més? Hi ha dos elements del vestit que m’agraden d’allò més. Per una banda el Jupetí, sense el qual aquest vestit no tindria l’encant que tots li coneixem. Per l’altra el pantaló, que és, potser, la peça que més destaca del conjunt i la més cridanera. El vestit, però, és un tot. Totes les seues peces són imprescindibles.3.- Un acte de festes? Una marxa mora? Cada acte és únic i bell a la seua manera. A mi, però, els que més m’han agradat sempre ha sigut la processó de la “Baixà del Crist” i les embaixades. Pel que fa a la marxa mora, sense cap mena de dubte, Ximo. 4.- En quin moment vas decicir presentar per Ambaixador de la comparsa en l’any 2009? Sempre m’he sentit identificada amb les festes de Moros i Cristians i crec que ostentar un càrrec és una oportunitat per viure-les d’una manera especial. Ja fa uns anys que vaig intentar empènyer a mon pare per a què fora capità i així estar més a prop de la festa. És per això que quan Natxo m’ho va proposar no vaig dubtar ni un moment. Un altra cosa fou convèncer a mon pare. Els papers van canviar en pocs anys. 5.- Com veus l’organització que està en marxa per a l’Ambaixada? La veritat és que aquest aspecte és un dels que més estic valorant fins ara. Vorer a tanta gent i tan diversa ajuntant esforços per tirar endavant un any com aquest és una cosa que m’omple d'il·lusió. A més considere que les persones que estan fent-se càrrec de tot plegat estan demostrant de manera sobrada estar a l’alçada d’allò requerit. Allò que estem veient en els actes celebrats fins ara és només l’avantsala de dos anys d’esforços. Les possibilitats són nombroses i tinc ganes de mostrar-les al poble d’Ontinyent. 6.- Quina relació manteniu els dos cosins i càrrecs d’aquest any? A banda de cosins Natxo i jo som amics. Ja fa molt de temps que compartim moments diversos fora de l’àmbit familiar. Però res com aquest any de càrrec. D’ençà que ens van nomenar com a banderera i ambaixador que la nostra relació s’ha estretit més, els nostres vincles són ara més forts que mai. 7.- Com està portant-se la colaboraciò amb la teua esquadra “La babutxa”? De moment la gent està demostrant tenir ganes de fer coses i això és el més important. És un any especial per a tots i tots l’hem encarat amb la mateixa il.lusió. L’escorta és una peça clau per a qualsevol càrrec. 8.- En qui pensaràs quan diguen el teu nom a l’arrancà de l’entrà? Pensaré en tots els que han treballat per a fer possible aquell moment. Pensaré en la família que m’ha recolzat des del començament i sense la qual mai hauria pogut ni somiar amb aquest càrrec. Però pensaré sobretot en el meu iaio José, fundador d’aquesta comparsa i raó per la qual tota la família estem en ella. Estic convençuda que ell també vorà desfilar als seu néts al damunt de la carrossa, des d’allà on siga que ho veja. De segur que es sentirà orgullós de vorer als fills, néts i demés família fent més grans les festes d’Ontinyent des de la comparsa que ell va ajudar a fundar. 9.- Ha rebut algun consell dels teus cosins que ja foren Ambaixador i Banderer al 1997? El consell de gaudir al màxim cada acte, tan si es tracta d’un sopar, una reunió o una desfilada. Segons ells, tot forma part de la festa i s’ha de viure com a tal. |
