En els seus inicis, la comparsa va tindre el local social en la primera planta de la Societat Festers, i el quarter general en la casa Casimiro, que es trobava en el Dos de Maig. D'allí, es van traslladar en 1949 a la famosa "cova" del bar Ideal, en el cor de la festa, als peus del castell que odora a pólvora i ambaixada. Així, havien deixat Festers per a abandonar-se en un repetit pelegrinatge per la busca d'una intimitat festera, més coincident amb les seues necessitats.

En 1950 llegaron divididos en dos grupos a la casa de la señora Elena en la plaza de Baix. Al Bar los Arcos, cantó del carrer Mayáns amb el Cantalar de Sant Vicent, l'any de 1955. I en 1958 al Bar Camarena, que estava enclavat en la Morereta, molt prop de la plaça de Santo Domingo, i que després es va cridar els Xics, i de nou van acudir al Bar Ideal en 1964, a què van tornar en 1968 després de passar uns mesos en el bar Llevant. El 12 de gener de 1971 es va inaugurar el local social en el soterrani del bar Vaquer, que es trobava situat en la plaça Coronació. Fins aquell entranyable lloc es van acostar el llavors president de festers Antonio Lacueva Olcina i membres de la Junta de Govern de la Societat, per a assistir a la benedicció de la comparsa per part del senyor Antonio Alborch Vilaplana, capellà de l'arxiprestal de Santa Maria.

El local va ser profusament guarnit amb garlandes i fanalets de colors, presidint l'estada la magnífica al·legoria de la comparsa junt amb les imatges del Crist i la Puríssima. En el Vaquer, la comparsa va disfrutar en gran manera d'aquells sopars baixos braç, que tenien la particularitat d'oferir-nos l'amplitud de la gran plaça del Barranquet per a assajar els passos de la festa.

Lamentablement aniríem d'allí en 1975 per a establir-nos des de setembre a desembre en L'Àlber, passant a continuació al bar l'Amistat, que es trobava enclavat en el carrer Carlos Díaz, en ple barri de Sant Rafael. Per eixe motiu, la Comparsa va llogar una planta baixa que va comunicar amb el bar per mitjà de la demolició d'un barandat delimitant la unió entre ambdós per un arc de mig punt que es va construir per a tal fi.

El bar es comunicava amb el saló principal per mitjà de tres escalons, i allí adornaven les parets records festers, com el ja esmentat quadro de la comparsa, l'esbós, el banderí, fotografies i trofeus, estendards i plaques commemoratives, assenyalant amb la seua essència, la presència dels Benimerins. El local va ser inaugurat en les festes d'aquell any de 1977, amb l'assistència del president Emilio Reig, de la reina de festes M' Carmen Llinares, beneint-ho el senyor Vicente Gil, capellà de Sant Josep. Complíem així amb tots els barris de la ciutat, Sant Rafael, l'Ermiteta, Sant Carles o Cases Noves, la Vila, i Sant Josep.

Per mediar la venda del local, ens en vam anar d'allí al bar el Cresol, que després va passar a cridar-se Taverna el Pati, i en 1990 igual que en el principi, recalàrem en el primer soterrani de la Societat de Festers, per a passar en 1992 a un local que lloguàremen el carrer José Iranzo, i que abandonàrem acabades les festes de 1994 per a tornar a Festers. En l'actualitat estem ubicats des de juny de 1996 en un davall del Parc Mestre Ferrero.

És d'assenyalar, que la comparsa ha buscat des del 1980 i per als dies grans de festa, plantes baixes que ha arreglat i decorat amb motius festers, convertint-les així en el seu lloc de reunió. També cal destacar la bona disposició que tots els Benimerins ha tingut a l'obrir les portes de les seues cases al pas de les dianes, en el dilluns de festes, o en les ocasions que fóra menester, quedant en el record l'Hort del Pintor,el local del Miño, o la casa del Regall, propietat de Manuel Gramage, cita obligada en l'Ambaixada del matí.